Vaig néixer a Maó (Menorca) el 1976 en un moment d’esperances i moltes incerteses. Els meus pares eren gent compromesa. La meva infància ve marcada per les escoles d’estiu de mestres, les reunions de cristians pel socialisme, els campaments d’estiu de Santa Eulàlia i les voltes a l’illa del GOB. De ben petit ja ensobrava propaganda electoral del PSM i cridàvem OTAN no Bases fora, i qui estima Menorca no la destrueix. Som un al·lot dels 80, de camisetes XL i cabells llargs. Una dècada que per mi comença amb E.T. – la primera pel·lícula que vaig veure al cinema amb na conxi –  i acaba amb una eufòria olímpica plena d’oblits i tractes inconfessable. No era això companys no era això!

figure 6

Vaig estudiar a l’escola pública, primer a Mateu Font-i-roig i després a l’Institut Joan Ramis. Com tants altres menorquins amb 18 anys vaig anar a Barcelona estudiar. El 1998 em vaig llicenciar en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb un anglès macarrònic l’any 2000 vaig partir cap a Anglaterra amb una beca Erasmus. Vaig anar a parar al departament de Geografia de la universitat de Durham on m’hi vaig quedar a fer la meva tesi doctoral gràcies a una beca de ESRC. No m’ha deixat mai de sorprendre que el govern britànic em pagués per una tesi sobre turisme a Menorca. Quatre grans mestres han marcat la meva trajectòria acadèmica: N’Andreu Murillo, Na Fina Salord, en Joan Estruch i en Mike Crang.

Sóc un més dels que ha sortit del país per estudiar i no ha tornat mai. Vaig començar la meva trajectòria professional el 2004 al sud d’Anglaterra com a professor de Geografia humana de la Universitat d’Exeter. El 2007 vaig tornar al nord est per incorporar-me a la universitat de Sunderland com a professor de turisme. Des de l’octubre del 2015 treballo a la Universitat de Northumbria a Newcastle, també com a professor de turisme. Des de l’exili anglès he vist com l’eufòria espanyola es transformava en depressió sense precedents.

01Mai he perdut les arreles menorquines. Sóc membre de l’institut Menorquí d’estudis, on coordino el grup de recerca turística. M’agrada escriure sobre l’actualitat política i social de l’illa. He publicat articles d’opinió al Diari Menorca, a vilaweb.cat i l’altra mirada. He estat pregoner de les festes de Llucmaçanes, el repte més difícil que m’han encomanat mai. Sóc membre del GOB i estic compromés amb els projectes polítics de Més per Menorca i d’Ara Maó.

D’aficions en tenc moltes. M’agrada el cinema, la literatura i l’excursionisme. També vaig a córrer i faig Capoeira. A treballar hi vaig en bicicleta.

Advertisements