Search

Pau Obrador

Menorca, Geografia, Turisme i política. Writes in English and Catalan

No tot va començar el 15 M

Article publicat a Diario Menorca dissabte 30 de Juliol de 2016

La tardor del 2007 vaig participar en la redacció de la ponència política del PSM-EN. Feia pocs mesos que Joana Barceló havia estat elegida presidenta per darrera vegada. Menorca políticament era, encara, un oasi amb els dos principals partits empatats a un 40% de vots. Ja es començava a ensumar, però, el final del llarg cicle polític. L’arquitectura política que s’havia consolidat a finals dels anys 90 ja no donava més de sí i estava a punt d’esclatar. Com totes les ponències polítiques la del congrés del 2007 va passar desapercebuda. Tanmateix és un document que avança les línies mestres de l’escenari polític que tenim avui. I és que no tot va començar el 15M. Molts dels canvis es van coure a Menorca …. a foc lent.

La ponència preveia la redefinició del mapa electoral menorquí. En aquest escenari el PP tindria 6 diputats, el PSOE 4 i el menorquinisme 3. Aproximadament la meitat dels electors menorquinistes serien ex votants del PSOE, que amb el lideratge de Joana Barceló concentrava la majoria del vot menorquinista. “Podem concloure que a Menorca existeixen almanco 7000 persones que estarien disposades a recolzar un opció menorquinista” deia la ponència. I són exactament 7038 els vots que 8 anys més tard va treure la candidatura encapçalada per Maite Salord. La ponència va endevinar les perspectives electorals menorquinisme però es va quedar curta amb la resta, ja que no preveu ni la desfeta del PSOE ni l’eclosió de Podemos. Continue reading “No tot va començar el 15 M”

Advertisements

El Brèxit vist des de Newcastle

Article publicat a vilaweb dia 26 de Juliol de 2016

Molt prest viuré fora de la Unió Europea. Segurament serà el gener de 2019, dos anys després que s’activi l’article 50 del tractat de Lisboa. Fa molts anys que es parla del Brèxit als diaris. El debat  però als carrers de Newcastle no es palpava…. fins avui. Potser era per les bones maneres angleses. Aquí no et diuen res mai a la cara. O tal vegada era perquè Europa s’ha plantejat sempre com una qüestió molt política que no res a veure amb nosaltres- els buròcrates de Brussel·les que no ha elegit ningú! Divendres matí el meu Facebook estava en estat de xoc com no ho havia vist mai en els 15 anys que hi visc. I és que de cop i volta ens trobam vivint en un país controlat per la dreta més dura, un país a punt de trencar-se, un país que ha decidit tirar-se contra les penyes, un país aïllat del món que no vol saber res de molts de nosaltres.

brexit cartoon
Continue reading “El Brèxit vist des de Newcastle”

Un 26 de maig qualsevol

Una mirada enrera en motiu dels meus primers 40 anys

26 de maig de 1976. Any 0

El dia 25 de maig de 1976 se celebrava al teatre principal un festival de música menorquina. Ma mare, que estava de nou mesos, i mon pare hi van anar. Ja a casa al carrer de sant Josep ma mare – na Pili – va fer aigües i a les 2 del migdia de l’endemà naixia jo, a l’hospital del Cós de Gràcia allà on ara hi ha la residència geriàtrica – potser el lloc on d’aquí 40 anys acabaré el meu viatge. Sóc fill d’un temps i un país, la Menorca dels anys 70 on tot estava per fer i tot era possible. Sóc fill de les grans il·lusions dels joves postguerra que prest xocaran amb la dura realitat de la transició. D’una illa que esclatava de cançons, poesies i reunions clandestines. Sóc hereu d’un pare que va votar no a la constitució, d’una mestre compromesa amb una escola lliure i menorquina, i també de la senzillesa tan dolça de s’àvia Esperança, de la innocència intel·ligent de s’àvia Maria, de la ràbia de l’avi en Jaume pel futur que li van prendre i de la sang calenta de l’avi en Joan escoltant la ràd io al menjador de ca seva

figure 6
amb un pop a Fornellls a principis dels 80

.

Continue reading “Un 26 de maig qualsevol”

De Newcastle a Maó

Article publicat a la revista d’Ara Maó dia 1 d’Abril del 2016 http://aramao.net/wp-content/uploads/2016/04/Ara-s%C3%AD-abril-n%C3%BAm.-1.pdf

El futur de les ciutats depèn en bona part de la seva disposició cap a la innovació social i educativa. La capacitat de la seva gent i les seves institucions per crear, transformar i reciclar el seu teixit urbà és la clau de volta que fa possible una ciutat més justa i sostenible. La millor innovació social és aquella que dóna valor al que ja tenim alhora que contribueix a la justícia social. Fa una pila d’anys que visc a Newcastle, al nord d’Est d’Anglaterra, just allà on acabava l’imperi romà. És una ciutat contradictòria, amb aquella grisor típicament post-industrial. Una ciutat, però, viva que destaca per la seva capacitat d’innovació amb iniciatives socials i culturals molt interessants. Són moltes les cosesque m’agradaria emportar-me cap a Maó. Aquí aquí en teniu una petita mostra.

download Continue reading “De Newcastle a Maó”

Cròniques de San Francisco

Del 28 de marçtram.jpeg al 3 d’abril tenc el plaer de participar a l’American Association of Geographers Annual Conference que aquest any se celebra a San Francisco. És un congrés molt gran que dura 5 dies inclou 6600 ponències i ocupa 4 grans hotels de la ciutat. El congrés és inhumà però et permet copsar cap a on va la disciplina. També em permet conèixer una ciutat que feia molts anys que volia trepitjar. Ha estat una setmana intensíssima marcada pel Jetlag i encontres amb vells i nous amics. Aquí teniu la meva crònica de la ciutat. 

IMG_0121

Continue reading “Cròniques de San Francisco”

El Model Turístic Menorquí: mite o realitat (1960-2015) de Carolina Beltrán

Article publicat a Diario Menorca 7 Març de 2016

cobQ45 (Page 1)De turisme se’n parla molt i es publica més aviat poc. La manca d’interès acadèmic pel turisme, i molt especialment pel turisme de masses, és inversament proporcional a la importància del sector a Menorca. És, per tant, una excel·lent notícia la recent publicació de El Model Turístic Menorquí: mite o realitat (1960-2015), de Carolina Beltrán Andreu (2015a), doctora en economia de la UIB. Es tracta d’una obra de petit format de l’editorial Documenta Balear integrada dins la col·lecció de quaderns d’història contemporània de les Balears – una rara avis dins l’esquifit món editorial Balear. El Model Turístic Menorquí és una obra rigorosa i necessària que apropa la realitat turística al gran públic amb un llenguatge planer i precís. Si la memòria no em falla es tracta de la primera monografia de caràcter general sobre el turisme a Menorca des de la publicació del tom corresponent de l’enciclopèdia de Menorca. Com no podria ser d’una altra manera ha rebut el suport entusiasta de l’institut Menorquí d’Estudis

Continue reading “El Model Turístic Menorquí: mite o realitat (1960-2015) de Carolina Beltrán”

La taxa turística, arguments pel debat

Article publicat a Diario Menorca dia 2 de gener de 2016

És previst que s’implementi una nova taxa turística el 2016. El nou impost, que és molt similar a l’antiga ecotaxa, gravarà entre 0,25 i 2 euros al dia les estades en allotjaments turístics en funció de la categoria de l’establiment. És una de les mesures més destacades del nou govern, que de ben segur marcarà la legislatura que ara comença. Des del Grup de Recerca Turística de l’IME volem aportar arguments per al debat. És per açò que hem organitzat una xerrada debat, que tindrà lloc dia 4 de gener a les 17.30  a Can Victori, camí des Castell 28 de Maó.

Xerrada-debat taxaEns sentim afortunats de comptar amb la presència d’Antoni Riera, catedràtic d’Economia aplicada de la UIB i un dels economistes més influents de les Illes Balears. Conjuntament amb Teresa Palmer, el 2003 va publicar un article a la revista sobre l’antiga ecotaxa a Tourism Management –una de les revistes acadèmiques més prestigioses del sector. L’article porta per títol «Tourism and environmental taxes. With special reference to the ‘Balearic ecotax’» i és una referència clau en l’estudi de les taxes turístiques. Continue reading “La taxa turística, arguments pel debat”

Un Regne Desunit

Article Publicat a Diario Menorca 27 d’Abril del 2015

El dijous dia 7 de maig hi ha eleccions al parlament britànic. Ja m’ha arribat la propaganda electoral de tres dels cinc candidats que es presenten a la meva circumscripció – Gateshead Central. El fulletó de color vermell és de l’actual diputat laborista Ian Mears que demana el vot per defensar els serveis públics, molt especialment la sanitat. El fulletó del color blau és del jove conservador Thomas Smith que ens avisa que votar laborista és apostar per una coalició del caos amb més deute, més impostos i menys feina. El fulletó morat, el que fa més por, és de John Tennant del UKIP. “Believe in Britain, working for Gateshead” és el seu eslògan. Falten per arribar els fulletons dels liberals i els verds.

big benLa nit electoral a Gateshead no tindrà gaire emoció. Us puc avançar que Ian Mears serà reelegit diputat. Els Tories són una espècie en perill d’extinció a les zones urbanes post-industrials del nord d’Anglaterra, feus inexpugnables de l’esquerra. Al meu municipi els Toris aquí no hi tenen ni un sol regidor. El cas de Gateshead és extrem. Fa prop de 100 anys que l’escó és en mans dels laboristes. Si presentessin un moble guanyarien igualment. Ian Mears és proper als sindicats i se’l situa per tant a l’esquerra del laborisme. És dels pocs diputats d’origen obrer que queden al parlament. Em va alegrar que donés suport a una moció dels nacionalistes gal·lesos a favor del referèndum Català. Ara bé la veritat és que no ha destacat massa com a diputat, tampoc li feia falta. Continue reading “Un Regne Desunit”

La primavera Menorquina

Article publicat al Diario Menorca 13 d’Abril de 2015

Quan vius al nord d’Europa hi ha poques coses tan agraïdes com tornar a Menorca per primavera. Després de mesos instal·lats en la foscor, aterrar a Menorca és com una injecció d’energia, amb aquella llum Mediterrània i aquella verdor irlandesa, amb una temperatura gairebé perfecte i la tranquil·litat fràgil d’una illa que ja es prepara per un estiu frenètic. Aquest any Menorca m’ha rebut amb uns dies de primavera realment espectaculars que transmeten optimisme. Un optimisme que no només trobem al paisatge sinó també en la seva gent.

 primavera menorquina

Després de tres anys de tenebres en què hem vist com ens trepitjaven la llengua, el país i la seva gent s’albira una nova primavera. Es nota en les cues per signar els avals de l’agrupació d’electors Ara Maó i en les gairebé 400 persones que van participar en les seves primàries. Es nota en els 200 menorquins que han caminant una vegada més de Maó a Alaior per dir al general que no som la seva tropa. Es nota en els joves menorquins organitzant saraus pel territori. Es nota en el compromís de tanta gent que no s’havia mullat mai. Tanta energia no pot acabar malament mai. Continue reading “La primavera Menorquina”

Blog at WordPress.com.

Up ↑